Dificultats i diferencies.

Dificultats que fan que se te lleven les ganes de tot.

No em servix allo de "pues si et dones per vençuda tan prompte es que no ho vols realment". No es aixo. Estic cansada de donar i no rebre, senzillament. O potser si que siga aixo, que realment no vull estar malament sempre, pendent de alguna altra persona, vull anar al meu rollo, que tot siga fluid, casual i que parega senzill.

Potser demane massa. Em dona igual.

M'he donat compte de que no soc com creia. Que no he canviat tant des de que tenia 16 anys. La meua mecanica de "si no deixa, deixar-ho" continua ahi, per molt que jo creguera que no. I m'agrada.

Senc indiferencia, al menys ara. I sempre he pensat que la indiferencia es molt pijor que la mala hostia.

Com dirien a l'APM... bye bye, hasta otro ratito ;)

Sonant: Wheel in the Sky -  Journey.

dolorós, pero cert.

una vegada més, he escrit una parrafada enorme i la he esborrat.
Així funcionen les coses.

ai...

Adentrar-se en una aventura que fa que tot en la teua vida, absolutament, canvie de punt de vista. Una aventura que et faça fer coses que mai havies pensat, que canvie el rumb de tot. 

S'apodera de mi, m'embelessa, m'hipnotiça i em fa caure a terra, una i altra vegada... pero es tan dolç el tornar a sentir aixo, que no m'importa caure. 

Una sensacio suau, que atrau lentament pero amb força, amb una força que creia morta. Una força que tenia oblidada i el que ha anat fent mentre ha estat dins de mi es fer-se mes i mes gran. Perillosa. Dolça i perillosa, eixa es la sensacio, exactament. 

M'agrada sentir-ho, i si, tinc curiositat de saber fins a quan pot durar aquesta sensacio...

#Arrancadessalvatgesquenotenenremei.

Acurruca't...

Gita't, acurruca't, dorm, espera... espera que tot haja passat... no cal que et sentes menuda i vulnerable, deixa totes eixes coses a l'entrada de casa, no, millor, tira-les al fem...

Sempre he pensat que soc facil de substituir... i ho mantinc.

Ja tirare dema la vulnerabilitat i la inocencia estupida al fem, aquesta nit preferisc acurrucar-me i pensar que el llit es el meu refugi... 

http://www.youtube.com/watch?v=SiO_7LhPZFM

No se res.

No senc indiferencia, perque sino no estaria preocupada, inquieta, rara per no saber on em trobe...

No senc estupidesa per la meua part, l'unica cosa que intente es ajudar.

No em senc mal, pero tampoc completament be...

¿Que senc aleshores?

No ho se, no se que senc.

Bueno, si, ganes de que tot torne al lloc. Posicionar-me en algun lloc.

I de fumar-me un cigarret al balco de casa, veient tot Castello de nit des de les altures (un 12 pis te les seues coses bones...) escoltant alguna canço en l'MP3 mentre tot el mon pareix aturar-se durant 3 minuts.

No.

No entenc com no pots donar-te compte de tot aço. De veres.

Sempre em preocupe massa per la gent del meu voltant, pero esta gota ja m'ha matat. Aquesta ha reventat el got. I sentint-ho molt, ara mateix no em puc preocupar per com estas tu, estaguent jo tambe malament, no tant com tu, pero mes o menos...

I es en aquestos moments quan comet la tonteria mes gran del mon. Recorde aquells bon temps i pense dins de mi... "no tornaran? se m'han esgotat les bones experiencies?" 

Torne a escoltar la canço prohibida. Aquella que una vegada vaig prometre no tornar a escoltar...

Done gracies per haver esborrat totes les fotos. Totes i cadascuna d'elles.

I torne a odiar-te. 

Senzill.

En que pense abans de dormir i nomes em desperte? Quasi quasi amb el mateix... merda, m'encantes...

-¿En que estas pensando? ¿En tus padres?

- No, pensaba en ti.

-¿Y en que pensabas, si ni siquiera me conoces?

- Pensaba en lo bonito que es cuando no conoces a alguien pero lo tienes al lado, en los problemas que no tienes, en como te lo imaginas, en los juegos de la fantasia, en que vas donde quieres.