viernes, 1 de abril de 2011

Hasta llegar al ombligo de tu oreja.


Val. Aquesta escena em representa clarament. 
Em dona tanta rabia que la meua ment s'avance als fets... i ho sent, però es una cosa que no puc canviar (comprovat). 

No sé que escriure ja...  tots els meus pensaments els vaig bomitar  una nit, fa poc. 

Que gràcia fas quan et rius... quan et claves amb mi. El somriure tan sincer quan veus la meua cara de sorpresa/indignació... Merda, m'agrada molt. 



Besa'm. Capaç o incapaç?

No hay comentarios:

Publicar un comentario