lunes, 28 de marzo de 2011

.


Festes i poques coses que dir quan arribe a casa... o potser massa i sense saber expressar-les.

Somriu. Mira'm. No em faces cas. Arriba just a temps. Crida'm sense cap motiu. Alegra'm el dia. Aconseguix que t'odie carinyosament. Abraça'm. Menja'm. Porta'm a llocs increibles a tir de pedra. Tanca'm a la teua habitacio... tu seras el meu cafe dels matins...

Quant de mal ha fet la nyonyeria en el nostre enteniment!

domingo, 27 de marzo de 2011

Aquesta, per tu! :)


Esta va per tu tonta! I vaig a lluir-me per una vegada en la meua vida en una bona llista de motius, records, etc.

Encara recorde quan ens vam coneixer... 8 anys que van ja... teu pots creure?? Des dels 12! I mira que hem passat coses, eh! No podria comptar la de vegades que has estat al meu costat en els moments mes complicats, sense avisar ni res, tu tan sols has estat ahi, un dels meus maxims pilars, una de les persones que millor em coneix, la meua tutsi :)

Crec que no podria descriure amb paraules la classe de vincle que ens uneix, perque no es especial, ni es unic, ni som Amigas Forever, no... va molt mes enlla de tot aixo (y lo sabes nena).

Quantes vegades hem pensat "buf! pues quan arribe a la uni..." i aci estem, amb 20 anys dos, i l'altra cami de fer-los, fent realitat aquelles coses que vam pensar que es quedarien ahi, en un simple desig de una classe avorrida... i no tot el mon pot dir aixo, eh!

El que et vull dir amb tot aço, es que nose on estarem d'aci uns anys, ni l'any que ve, ni el mes que ve, pero a dia de hui, estic molt orgullosa de haver format part de la teua vida, de la teua historia, i durant tant de temps... No et preocupes pel 2, no es res important, dema comprovaras que estas igual de jove, i que tindras les mateixes capacitats festeres que fins ara, pero estrenant decada (i en magdalena!!) jajaja

Tonta del cul... t'estime, i aixo, per molts anys que passen i per molts que en tingam, no canviara.

Estava buscant una canço nostra, i definitivament em quede amb aquesta:

Massa gent i massa poques persones...



El dia que no pueda mas, voy a matarte. Aixo es el entra ara mateix pels meus oits. I hi ha vegades que ho faria, de veres. Hi ha un tema que m'inquieta... les indirectes. 
Mai he sabut si realment existeixen el que es diuen indirectes, o si soc jo que invente coses que vull sentir de la gent, i aixo sols dona pas a confusions. I mira tu per on, he arribat al meu estat actual...
Pero enfi, tot te sol·lucio, ja m'he cansat de estar aci com una mona esperant un "miracle" que potser mai arribe si no el faig vindre jo... 


Estic cansada... vull abraçar-te i que no parega que estic com una cabra (ni que em vull casar amb tu), me  cansa el fet de no "poder" dir el que vull ni poder fer-ho. 
Aiiii pequeño sonriso de Amelie...

martes, 22 de marzo de 2011

sábado, 19 de marzo de 2011

En fi...


No entenc res... 

Igualment, ací estic, i ho estaré fins a nova ordre. 
Que mal em caus...

martes, 15 de marzo de 2011

xD


M'encanten les fotos d'aquest dia! jajajajaja

Gana de primavera, ja!!! :)

Qui poguera!


Passe hores aci dins, quasi sempre a la fi del dia. M'estire, em relaxe, parle amb la gent...
De vegades estic sola, de vegades acompanyada. 
De vegades pense, de vegades llisc, de vegades dorc... i inclus de vegades no en faig cap de les anteriors.

Tinc gana de que faça bon temps, de no tenir res que fer. Es ahi quan realment es pot fer el que una persona vol.
I aleshores, quan pense en el meu temps lliure, em dic a mi mateixa:

Qui poguera escriure unes linies de trellat... qui poguera.


Hi ha mil coses que no entenc. Com quasi sempre, tot el que puja baixa, no? O al menys aixo es el que sempre he sentit... El que no entenc es com les coses poden arribar a confondre tant a una persona. 

Sera questio de viure, i veure. M'agrada, m'agrades. 

lunes, 14 de marzo de 2011


Més amor, per favor!

#allidondesoliamosgritar.

Faltes.




Estic asseguda mirant per la meva finestra, que esta enfront de mi. A la meua ma hi ha una tasa de cafe calent i al meu cap mil idees bollint. 
Hem fixe en les flors de damunt l'escriptori, orgullosa de la meva eleccio. Mire el meu llit.
Hi ha molt de silenci a l'habitacio. No m'agrada.


I es ahi, quan me'n adone de que sols em falta una cosa per completar el meu xicotet univers, tan senzill i amb eixes peculiaritats que el fan caracteristic... tu.