El dia que no pueda mas, voy a matarte. Aixo es el entra ara mateix pels meus oits. I hi ha vegades que ho faria, de veres. Hi ha un tema que m'inquieta... les indirectes.
Mai he sabut si realment existeixen el que es diuen indirectes, o si soc jo que invente coses que vull sentir de la gent, i aixo sols dona pas a confusions. I mira tu per on, he arribat al meu estat actual...
Pero enfi, tot te sol·lucio, ja m'he cansat de estar aci com una mona esperant un "miracle" que potser mai arribe si no el faig vindre jo...
Estic cansada... vull abraçar-te i que no parega que estic com una cabra (ni que em vull casar amb tu), me cansa el fet de no "poder" dir el que vull ni poder fer-ho.
Aiiii pequeño sonriso de Amelie...
No hay comentarios:
Publicar un comentario