Dificultats i diferencies.

Dificultats que fan que se te lleven les ganes de tot.

No em servix allo de "pues si et dones per vençuda tan prompte es que no ho vols realment". No es aixo. Estic cansada de donar i no rebre, senzillament. O potser si que siga aixo, que realment no vull estar malament sempre, pendent de alguna altra persona, vull anar al meu rollo, que tot siga fluid, casual i que parega senzill.

Potser demane massa. Em dona igual.

M'he donat compte de que no soc com creia. Que no he canviat tant des de que tenia 16 anys. La meua mecanica de "si no deixa, deixar-ho" continua ahi, per molt que jo creguera que no. I m'agrada.

Senc indiferencia, al menys ara. I sempre he pensat que la indiferencia es molt pijor que la mala hostia.

Com dirien a l'APM... bye bye, hasta otro ratito ;)

Sonant: Wheel in the Sky -  Journey.

dolorós, pero cert.

una vegada més, he escrit una parrafada enorme i la he esborrat.
Així funcionen les coses.

ai...

Adentrar-se en una aventura que fa que tot en la teua vida, absolutament, canvie de punt de vista. Una aventura que et faça fer coses que mai havies pensat, que canvie el rumb de tot. 

S'apodera de mi, m'embelessa, m'hipnotiça i em fa caure a terra, una i altra vegada... pero es tan dolç el tornar a sentir aixo, que no m'importa caure. 

Una sensacio suau, que atrau lentament pero amb força, amb una força que creia morta. Una força que tenia oblidada i el que ha anat fent mentre ha estat dins de mi es fer-se mes i mes gran. Perillosa. Dolça i perillosa, eixa es la sensacio, exactament. 

M'agrada sentir-ho, i si, tinc curiositat de saber fins a quan pot durar aquesta sensacio...

#Arrancadessalvatgesquenotenenremei.

Acurruca't...

Gita't, acurruca't, dorm, espera... espera que tot haja passat... no cal que et sentes menuda i vulnerable, deixa totes eixes coses a l'entrada de casa, no, millor, tira-les al fem...

Sempre he pensat que soc facil de substituir... i ho mantinc.

Ja tirare dema la vulnerabilitat i la inocencia estupida al fem, aquesta nit preferisc acurrucar-me i pensar que el llit es el meu refugi... 

http://www.youtube.com/watch?v=SiO_7LhPZFM

No se res.

No senc indiferencia, perque sino no estaria preocupada, inquieta, rara per no saber on em trobe...

No senc estupidesa per la meua part, l'unica cosa que intente es ajudar.

No em senc mal, pero tampoc completament be...

¿Que senc aleshores?

No ho se, no se que senc.

Bueno, si, ganes de que tot torne al lloc. Posicionar-me en algun lloc.

I de fumar-me un cigarret al balco de casa, veient tot Castello de nit des de les altures (un 12 pis te les seues coses bones...) escoltant alguna canço en l'MP3 mentre tot el mon pareix aturar-se durant 3 minuts.

No.

No entenc com no pots donar-te compte de tot aço. De veres.

Sempre em preocupe massa per la gent del meu voltant, pero esta gota ja m'ha matat. Aquesta ha reventat el got. I sentint-ho molt, ara mateix no em puc preocupar per com estas tu, estaguent jo tambe malament, no tant com tu, pero mes o menos...

I es en aquestos moments quan comet la tonteria mes gran del mon. Recorde aquells bon temps i pense dins de mi... "no tornaran? se m'han esgotat les bones experiencies?" 

Torne a escoltar la canço prohibida. Aquella que una vegada vaig prometre no tornar a escoltar...

Done gracies per haver esborrat totes les fotos. Totes i cadascuna d'elles.

I torne a odiar-te. 

Senzill.

En que pense abans de dormir i nomes em desperte? Quasi quasi amb el mateix... merda, m'encantes...

-¿En que estas pensando? ¿En tus padres?

- No, pensaba en ti.

-¿Y en que pensabas, si ni siquiera me conoces?

- Pensaba en lo bonito que es cuando no conoces a alguien pero lo tienes al lado, en los problemas que no tienes, en como te lo imaginas, en los juegos de la fantasia, en que vas donde quieres.

Cançons.

 Cançons per a pensar, de carretera, per a viatjar, per a riure, per a ballar, per a recordar...

 Cançons que fan que vajes a buscar a algu en especial per a ballar, que fan que se t'escape un somriure tonto, o un "aaaaai si la poguera escoltar ara mateix..."...

 Cançons que quan les recordes et transporten al mateix dia que les vas escoltar per primera volta, o que et porten a un lloc on mai has anat, pero que imagines a sovint...

 Persones que et recorden tot eixe tipus de cançons, persones que et recorden tot el contrari... qui sap, jo sols amb sentir totes les coses anteriors estic molt contenta.

  Vinga va, treu-me a ballar :)

http://www.youtube.com/watch?v=7Ru9hvRAirY

Hasta llegar al ombligo de tu oreja.

Val. Aquesta escena em representa clarament. 

Em dona tanta rabia que la meua ment s'avance als fets... i ho sent, però es una cosa que no puc canviar (comprovat). 

No sé que escriure ja...  tots els meus pensaments els vaig bomitar  una nit, fa poc. 

Que gràcia fas quan et rius... quan et claves amb mi. El somriure tan sincer quan veus la meua cara de sorpresa/indignació... Merda, m'agrada molt. 

Besa'm. Capaç o incapaç?

.

Festes i poques coses que dir quan arribe a casa... o potser massa i sense saber expressar-les.

Somriu. Mira'm. No em faces cas. Arriba just a temps. Crida'm sense cap motiu. Alegra'm el dia. Aconseguix que t'odie carinyosament. Abraça'm. Menja'm. Porta'm a llocs increibles a tir de pedra. Tanca'm a la teua habitacio... tu seras el meu cafe dels matins...

Quant de mal ha fet la nyonyeria en el nostre enteniment!

Aquesta, per tu! :)

Esta va per tu tonta! I vaig a lluir-me per una vegada en la meua vida en una bona llista de motius, records, etc.

Encara recorde quan ens vam coneixer... 8 anys que van ja... teu pots creure?? Des dels 12! I mira que hem passat coses, eh! No podria comptar la de vegades que has estat al meu costat en els moments mes complicats, sense avisar ni res, tu tan sols has estat ahi, un dels meus maxims pilars, una de les persones que millor em coneix, la meua tutsi :)

Crec que no podria descriure amb paraules la classe de vincle que ens uneix, perque no es especial, ni es unic, ni som Amigas Forever, no... va molt mes enlla de tot aixo (y lo sabes nena).

Quantes vegades hem pensat "buf! pues quan arribe a la uni..." i aci estem, amb 20 anys dos, i l'altra cami de fer-los, fent realitat aquelles coses que vam pensar que es quedarien ahi, en un simple desig de una classe avorrida... i no tot el mon pot dir aixo, eh!

El que et vull dir amb tot aço, es que nose on estarem d'aci uns anys, ni l'any que ve, ni el mes que ve, pero a dia de hui, estic molt orgullosa de haver format part de la teua vida, de la teua historia, i durant tant de temps... No et preocupes pel 2, no es res important, dema comprovaras que estas igual de jove, i que tindras les mateixes capacitats festeres que fins ara, pero estrenant decada (i en magdalena!!) jajaja

Tonta del cul... t'estime, i aixo, per molts anys que passen i per molts que en tingam, no canviara.

Estava buscant una canço nostra, i definitivament em quede amb aquesta:

http://www.youtube.com/watch?v=fqKjIquR5Bc

Massa gent i massa poques persones...

El dia que no pueda mas, voy a matarte. Aixo es el entra ara mateix pels meus oits. I hi ha vegades que ho faria, de veres. Hi ha un tema que m'inquieta... les indirectes. 

Mai he sabut si realment existeixen el que es diuen indirectes, o si soc jo que invente coses que vull sentir de la gent, i aixo sols dona pas a confusions. I mira tu per on, he arribat al meu estat actual...

Pero enfi, tot te sol·lucio, ja m'he cansat de estar aci com una mona esperant un "miracle" que potser mai arribe si no el faig vindre jo... 

Estic cansada... vull abraçar-te i que no parega que estic com una cabra (ni que em vull casar amb tu), me  cansa el fet de no "poder" dir el que vull ni poder fer-ho. 

Aiiii pequeño sonriso de Amelie...

Potser ja ho he fet...

Que faria hui? Ara? 

...

Averiguar si t'he convençut perque fugis amb mi i ho deixis tot.

En fi...

No entenc res... 

Igualment, ací estic, i ho estaré fins a nova ordre. 

Que mal em caus...

Es cert. People Always Leave.

xD

M'encanten les fotos d'aquest dia! jajajajaja

Gana de primavera, ja!!! :)

Qui poguera!

Passe hores aci dins, quasi sempre a la fi del dia. M'estire, em relaxe, parle amb la gent...

De vegades estic sola, de vegades acompanyada. 

De vegades pense, de vegades llisc, de vegades dorc... i inclus de vegades no en faig cap de les anteriors.

Tinc gana de que faça bon temps, de no tenir res que fer. Es ahi quan realment es pot fer el que una persona vol.

I aleshores, quan pense en el meu temps lliure, em dic a mi mateixa:

Qui poguera escriure unes linies de trellat... qui poguera.

Hi ha mil coses que no entenc. Com quasi sempre, tot el que puja baixa, no? O al menys aixo es el que sempre he sentit... El que no entenc es com les coses poden arribar a confondre tant a una persona. 

Sera questio de viure, i veure. M'agrada, m'agrades. 

Més amor, per favor!

#allidondesoliamosgritar.

Faltes.

Estic asseguda mirant per la meva finestra, que esta enfront de mi. A la meua ma hi ha una tasa de cafe calent i al meu cap mil idees bollint. 
Hem fixe en les flors de damunt l'escriptori, orgullosa de la meva eleccio. Mire el meu llit.
Hi ha molt de silenci a l'habitacio. No m'agrada.


I es ahi, quan me'n adone de que sols em falta una cosa per completar el meu xicotet univers, tan senzill i amb eixes peculiaritats que el fan caracteristic... tu.

afff

Studing for my next exam... Good morning everyone! :(

A million little pieces I've stolen from you...


Search & Destroy

Into The Wild

¿Que mejor manera de empezar que con una grandisima pelicula?
Into The Wild (tambien Hacia Rutas Salvajes) la historia de un joven llamado Christopher McCandless que se hace conocer como Alexander Supertramp y decide abandonar la sociedad para vivir unicamente de la naturaleza.

Un film que sin ningun lugar a dudas, te hace pensar en como se vive hoy en dia, y en como se pueden mejorar las cosas.

La banda sonora corre a cargo de Eddie Vedder (sublime, por cierto)

La recomiendo a todo aquel que tenga un ratito libre!!!

Saludos! :)