Passe hores aci dins, quasi sempre a la fi del dia. M'estire, em relaxe, parle amb la gent...
De vegades estic sola, de vegades acompanyada.
De vegades pense, de vegades llisc, de vegades dorc... i inclus de vegades no en faig cap de les anteriors.
Tinc gana de que faça bon temps, de no tenir res que fer. Es ahi quan realment es pot fer el que una persona vol.
I aleshores, quan pense en el meu temps lliure, em dic a mi mateixa:
Qui poguera escriure unes linies de trellat... qui poguera.
Hi ha mil coses que no entenc. Com quasi sempre, tot el que puja baixa, no? O al menys aixo es el que sempre he sentit... El que no entenc es com les coses poden arribar a confondre tant a una persona.
Sera questio de viure, i veure. M'agrada, m'agrades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario